EL KORTIJO DE LOS MIRAKOLOS

Eliz GATENYO Judeo-Espanyol
15 Ekim 2025 Çarşamba

Mis paryentes meldavan muncho. En kaza teniyamos una biblioteka yena de livros famozos. Eran abonados a la biblioteka del Konsulato fransez i aparte merkavan munchos livros kada vez ke se ivan a la librerie Hachette. Tanbien merkavan munchas revistas komo Paris Match i mas. Kuando eramos chikas mos kontavan lo ke meldavan ma despues ampesimos a meldar mozotros.

En unos kuantos de estos livros o revistas aviya meldado sovre “La cour des miracles” = El kortijo de los mirakolos, i me aviya tanto enteresado ke asta agora no me lo olvidi.

En el tiempo de Lous XIV, en los lagumes de debasho de Paris, moravan unas personas muy danjerozas i ande ni los polises puediyan entrar. El mas konosido era serka de “Les Halles”. Puedemos meldar tanbien sovre estas personas en los livros de Victor Hugo o Alexandre Dumas. Los diyas eran siegos, koshos, sin pachas, vistidos hastroneados, de espantar a ver; ma kuando tornavan a sus lugares, todos se aziyan sanos i rezyos. Komo ke si fuera un miraklo. Por esto yamavan a este lugar “El kortijo de los miraklos”. Este lugar estava apartado por los berbantes. Unos eran responsavles de los sedakeros, otros eran responsavles de los ladrones i otros eran responsavles de las prostitutas. Entre el diya saliyan estos todos a las kayes, aziyan sus echos i a la noche tornavan a sus nidos i davan todas las paras ke ganavan a sus “patrones”. Akel tiempo tanbien se arovavan i a las kriyaturas ke topavan i las aziyan ke demanden sedaka. Estos patrones no teniyan piyadad, tanto ke en vezes mahsus les rompiyan la pacha o el braso de estas kriyaturas para ke ganen mas muncho. Quasimodo, el “Korkovado de Notre Dame” tanbien se kedava aya.

Los reyes i los governadores de Paris intentaron de alimpyar este lugar ma no reusheron. Eran komo una tribu.  Teniyan sus leyes, sus linguas spesyalas i teniyan tanbien sus lideres. A la fin del siglo XVII, el rey Louis XIV i su primer ministro Colbert, sin espantarsen izieron una limpieza totala. Derrokaron toda la maalle i fraguaron kalejas enderechadas. Este lugar es agora un kartiye de komerso i restorantes, kon kayes mas modernas, despues de las transformasyones del siglo XIX por el arkitekto Haussmann. Tanbien el famozo kartiye de vistimientas en groso “Rue d’Aboukir” se topa aya.

 

Siz de yorumunuzu yapın

Tüm Yorumları Görün